Blog relacionat amb el món de l'espectacle i de la producció d'actes.

divendres, 10 de desembre del 2010

Agost

Hola,

avui us vull recomanar molt l'obra Agost del TNC. Us la vull recomanar perquè és, sense cap mena de dubte, el millor que he vist amb molt de temps. M'agradat tot, els actors estan fantàstics, la posada en escena i l'escenografia espectaculars, el text t'atrapa i et manté enganxat a la cadira passant de la comèdia al drama d'una manera tan natural que sobta si hi penses, hi ha moments sorprenents per la manera com estan resolts, els diàlegs, les rèpliques, el que es diu i com es diu, en resum, no us la podeu perdre.

Els actors fan un gran esforç ja que l'obra dura quatre hores i mitja però els ha quedat una obra molt rodona. L'obra no té un argument novedós ni poc vist ja que és una obra sobre relacions familiars i les conseqüències dels actes i dels retrets que es fan entre ells però està explicada i resolta de manera brillant. El sopar del segon acte és un dels millors moments de l'obra.

L'escenografia és una casa de tres plantes i un arbre, la casa és espectacular però l'arbre no l'entenc molt bé ... però ... és igual. Arriba un punt on no hi ha res que em sembli malament d'aquesta obra.

Avui a més he participat de la xerrada amb els actors, el director i el traductor de l'obra. No ho havia fet mai i m'ha semblat força interessant, potser no és la millor obra per fer-ho ja que quan comença la xerrada fa unes cinc hores que ets al teatre però tot el que he sentit m'ha interessat.

Us haig de dir també que si editessin un DVD de l'obra me'l compraria (com de moltes altres) per poder veure-la més cops i no perdrem tants detalls com m'he perdut però sé que és molt difícil que es faci.

Ara us confessaré un petit secret, he enviat el meu currículum al TNC i si hi ha un motiu principal per voler treballar-hi és, sense cap mena de dubte, poder viure el procés d'una obra com aquesta (tot i saber que com aquesta no n'hi ha gaires). Fer televisió i cinema va estar molt bé però m'encantaria poder fer algun dia teatre.

Sabeu què és el que no m'ha agradat gens, la gent no para de tossir. Tossen sense parar. Aquesta obra té dos entreactes durant els quals no se sent ni una estossegada però tan bon punt s'apaguen els llums i comencen a parlar els actors comença també el recital d'estossegades.

En fi, si us agrada el teatre no us la podeu perdre i si no us agrada aneu a veure-la perque estic segura que no us avorrireu gens i potser canviareu d'idea sobre el que penseu del teatre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada