Internet

Avui he tingut un dinar familiar, com gairebé tothom que conec, i hi ha hagut un moment que he donat un cop d'ull a tots els que érem a taula. Tots som família directa i tots som molt diferents però una cosa ens uneix i segur que no ho endivineríeu mai. Érem quatre generacions, persones de gairebé noranta anys fins els dos anys i tots tenim en comú internet.

Mentre menjàvem parlàvem de projectes, del que fem habitualment, de com passem les poques estones mortes que tenim... Molts de nosaltres tenim un bloc, una pàgina web, formem part d'una xarxa social, etc., els nens juguen amb ordinadors, telèfons mòbils, encenen les teles i qualsevol aparell electrònic molt abans de parlar i ens sembla normal però qui més m'ha sorprès és la meva àvia qui amb gairebé noranta anys té una adreça de correu electrònic i navega per internet com qualsevol de nosaltres, ha après a fer servir el word i comença a fer servir altres programes.

Tot això m'ha fet pensar que potser sí que relacionar-se mitjançant un aparell electrònic pot semblar fred i impersonal però el problema és fer-ho només d'aquesta manera. No crec que passi res si és un complement de la teva manera de relacionar-te, el problema és relacionar-se només d'aquesta manera. Suposo que és un tema que comença a preocupar a la gent ja que ja s'han fet pel·lícules al voltant d'això com per exemple "Surrogates" (Los sustitutos) del 2009 amb Bruce Willis on la gent viu aillada a casa seva i les seves tasques les fan un robots. Si no l'heu vist i us agraden arguments així doncs ja teniu un títol més per veure.

Personalment, tinc una pàgina web, un bloc, un perfil a una xarxa social, parlo pel messenger i miro d'estar al dia de totes aquestes novetats, per tant, suposo que sóc una candidata a autista electrònica llàstima que no pugui actualitzar-ho tot cada dia ja que arribo a casa cap a les onze de la nit per culpa de perdre el temps amb els amics al bar.