Pájaros de papel

Hola,

encara no havia trobat res prou bo com per compartir-ho amb vosaltres però ahir vaig veure aquesta pel·lícula i no me n'he pogut estar. És una de les millors pel·lícules que he vist mai.

És la història d'un grup d'artistes durant la postguerra i el seu dia a dia, els seus intents de trobar feina, buscar menjar. Per culpa de la guerra s'han convertit en una família ja que només es tenen a ells i els seus números artístics.

Els actors principals són Imanol Arias, Lluís Homar i Roger Princep. No sé quí dels tres està millor tot i que, per a mi, Lluís Homar sempre es supera encara que això sembli impossible. Carmen Machi també està bé però encara que als crèdits surti com a protagonista, jo no hi estic d'acord. Pel que fa al tema de la fitxa artística, el millor arriba al final. Gran monòleg d'Emilio Aragón pare, fa que se t'encongeixi el cor. Jo sóc una mica més jove que el seu fill i vaig créixer veient-lo a la tele, cantant les seves cançons, rient les seves bromes. Veure'l ara després de tant de temps és un cop i, com que vens de viure moltes emocions, això és l'estocada final.

Un altre punt fort de la pel·lícula és la música. T'endinsa en el seu món, et transporta, fa que et quedis atrapat dins la història i et provoca tot de sentiments.

En resum, no deixeu de veure-la. Val la pena.

Us deixo la pàgina web per si voleu més informació.

http://www.pajarosdepapel.com/

Julie & Julia

Hola,

avui us vull recomenar una pel·lícula que porta per títol "Julie & Julia" (2009).

Perquè us la recomano? Doncs perque em sembla una pel·lícula que et fa passar una bona estona, té una història que es deixa veure sense problemes, que et va atrapant i fa que vulguis saber què passarà després, perque em sembla que la manera d'explicar la història és molt interessant ja que et va canviant de la vida d'una de les protagonistes a l'altra d'una manera que et sembla totalment lògica i hi ha més motius però abans us faig una sinopsi.

Julia Child (Meryl Streep) és la dona d'un diplomàtic (Stanley Tucci)i es passa tot el dia buscant com omplir el temps lliure que té. Formen un matrimoni molt unit, sense fills, que l'any 1949 arriba a Paris. La Julia, després de provar diferents coses, decideix treure's el títol de Cordon Bleu. El seu marit li dona suport en tot moment i en tot el que decideix tot i pensar que acabarà cansant-se i deixant-ho córrer com tot el que comença.

Julie Powell (Amy Adams) és una jove escriptora frustrada que, quan es troba amb les seves amigues, és la perdedora del grup. Com que la seva feina d'atenció telefònica a les víctimes de l'11-S no li agrada decideix que ha trobar alguna cosa que pugui fer i que li agradi per tal de oblidar-se de tots els problemes de cada dia. Un dia fullejant un llibre de cuina de Julia Child decideix, amb el suport del seu marit (Chris Messina) que farà totes les receptes del llibre en un any i que escriurà un blog on posarà els resultats i les experiències de cada recepta.

Us adjunto un link amb el trailer http://www.imdb.com/video/imdb/vi77595161/.

Espero que us agradi i els vostres comentaris. Per tots aquells que us agradi tant Meryl Streep com a mi us recomano la versió original per veure un cop més com n'és d'adaptable aquesta dona als diferents accents i girs que li demanen els seus personatges.

Artur Mas vs Pilar Rahola

Avui us vull parlar d'un llibre. El títol és "La màscara del Rei Artur" i l'ha escrit Pilar Rahola. Perquè us el recomano, doncs la veritat és que em sembla força interessant per a qualsevol persona.

El que més m'agrada del llibre és veure com Pilar Rahola canvia d'opinió a mida que va vivint la vida de l'Artur Mas. Personalment no tenia cap mena d'interés pel llibre ja que, a part de conèixer personalment a l'Artur, no m'agrada gens ni suporto a la Pilar Rahola. A mida que vas llegint et va captivant. Crec que el llibre pot interessar a qualsevol persona. Uns trobaran interès en saber què fa un polític dels més importants d'un país dia a dia, uns altres trobaran interès en la visió que té una persona per una altra de la que té una idea totalment equivocada, a uns altres els agradarà per ser una espècie de biografia o de blog personal, en resum, tothom pot trobar un motiu pel qual llegir aquest llibre.

Aquests darrers dies he pensat que potser el fet que CIU hagi tret un resultat tant clar per sobre de tots els altres partits potser es deu a que molta gent ha llegit aquest llibre i ha vist realment com és la persona que lidera el partit.

No us vull dir amb tot això que sigui un llibre que pensi que ha de ser a totes les llibreries de les nostres cases però si crec que és una lectura molt recomenable, segur que el trobeu a la biblioteca.

Internet

Avui he tingut un dinar familiar, com gairebé tothom que conec, i hi ha hagut un moment que he donat un cop d'ull a tots els que érem a taula. Tots som família directa i tots som molt diferents però una cosa ens uneix i segur que no ho endivineríeu mai. Érem quatre generacions, persones de gairebé noranta anys fins els dos anys i tots tenim en comú internet.

Mentre menjàvem parlàvem de projectes, del que fem habitualment, de com passem les poques estones mortes que tenim... Molts de nosaltres tenim un bloc, una pàgina web, formem part d'una xarxa social, etc., els nens juguen amb ordinadors, telèfons mòbils, encenen les teles i qualsevol aparell electrònic molt abans de parlar i ens sembla normal però qui més m'ha sorprès és la meva àvia qui amb gairebé noranta anys té una adreça de correu electrònic i navega per internet com qualsevol de nosaltres, ha après a fer servir el word i comença a fer servir altres programes.

Tot això m'ha fet pensar que potser sí que relacionar-se mitjançant un aparell electrònic pot semblar fred i impersonal però el problema és fer-ho només d'aquesta manera. No crec que passi res si és un complement de la teva manera de relacionar-te, el problema és relacionar-se només d'aquesta manera. Suposo que és un tema que comença a preocupar a la gent ja que ja s'han fet pel·lícules al voltant d'això com per exemple "Surrogates" (Los sustitutos) del 2009 amb Bruce Willis on la gent viu aillada a casa seva i les seves tasques les fan un robots. Si no l'heu vist i us agraden arguments així doncs ja teniu un títol més per veure.

Personalment, tinc una pàgina web, un bloc, un perfil a una xarxa social, parlo pel messenger i miro d'estar al dia de totes aquestes novetats, per tant, suposo que sóc una candidata a autista electrònica llàstima que no pugui actualitzar-ho tot cada dia ja que arribo a casa cap a les onze de la nit per culpa de perdre el temps amb els amics al bar.

Nadal

Hola a tots,

primer de tot Bon Nadal.

Un cop complertes les formalitats quatre ratlles ràpides.

Primer, flipant la involucració de tot un pais amb un projecte com La Marató. Crec que podem dir que quan tenim un objectiu comú aconseguim el resultat desitjat i ens superem. Em sento molt orgullosa de pertànyer a una comunitat que un cop l'any es capaç de treballar un dia per millorar la vida dels altres menys afavorits.

Segon, hem de seguir donant suport al nostre Barça ja que només nosaltres podem evitar que s'enfonsin. Us recordo que si voleu posar-vos de molt mala llet només heu d'anar als webs dels diaris de Madrid o veure alguna cadena de fora de Catalunya per veure quina ràbia ens tenen, jo diria que fins i tot podríem dir que ens odien.

Tercer, no tinc un tercer punt però dos és poc.

Seguim !!!!!

La Marató de TV3

Hola,

avui, després d'una altra maneta del Barça, el més important és col·laborar amb La Marató de Tv3.

És impressionant tot el que es pot fer amb ganes i molta il·lusió i a mi encara em sorprèn que després de tants d'anys la gent no perd les ganes de fer coses i de col·laborar. Jo cada any penso que no miraré el programa perque patiré molt però, arribat el moment, no puc deixar de veure'l.

Truqueu !!!!!!

La Marató diu molt de tu.

Agost

Hola,

avui us vull recomanar molt l'obra Agost del TNC. Us la vull recomanar perquè és, sense cap mena de dubte, el millor que he vist amb molt de temps. M'agradat tot, els actors estan fantàstics, la posada en escena i l'escenografia espectaculars, el text t'atrapa i et manté enganxat a la cadira passant de la comèdia al drama d'una manera tan natural que sobta si hi penses, hi ha moments sorprenents per la manera com estan resolts, els diàlegs, les rèpliques, el que es diu i com es diu, en resum, no us la podeu perdre.

Els actors fan un gran esforç ja que l'obra dura quatre hores i mitja però els ha quedat una obra molt rodona. L'obra no té un argument novedós ni poc vist ja que és una obra sobre relacions familiars i les conseqüències dels actes i dels retrets que es fan entre ells però està explicada i resolta de manera brillant. El sopar del segon acte és un dels millors moments de l'obra.

L'escenografia és una casa de tres plantes i un arbre, la casa és espectacular però l'arbre no l'entenc molt bé ... però ... és igual. Arriba un punt on no hi ha res que em sembli malament d'aquesta obra.

Avui a més he participat de la xerrada amb els actors, el director i el traductor de l'obra. No ho havia fet mai i m'ha semblat força interessant, potser no és la millor obra per fer-ho ja que quan comença la xerrada fa unes cinc hores que ets al teatre però tot el que he sentit m'ha interessat.

Us haig de dir també que si editessin un DVD de l'obra me'l compraria (com de moltes altres) per poder veure-la més cops i no perdrem tants detalls com m'he perdut però sé que és molt difícil que es faci.

Ara us confessaré un petit secret, he enviat el meu currículum al TNC i si hi ha un motiu principal per voler treballar-hi és, sense cap mena de dubte, poder viure el procés d'una obra com aquesta (tot i saber que com aquesta no n'hi ha gaires). Fer televisió i cinema va estar molt bé però m'encantaria poder fer algun dia teatre.

Sabeu què és el que no m'ha agradat gens, la gent no para de tossir. Tossen sense parar. Aquesta obra té dos entreactes durant els quals no se sent ni una estossegada però tan bon punt s'apaguen els llums i comencen a parlar els actors comença també el recital d'estossegades.

En fi, si us agrada el teatre no us la podeu perdre i si no us agrada aneu a veure-la perque estic segura que no us avorrireu gens i potser canviareu d'idea sobre el que penseu del teatre.